LA MÀGIA o per què ens costa tant veure la màgia??

Us heu preguntat mai que se n’ha fet de la màgia avui en dia? Teniu la sensació que abans el món era més màg
ic? Que avui les coses són més complicades per què no tenim màgia? Doncs resulta que…

Fa molt i molt de temps, quan els somriures eren moneda de canvi i l’amor es respirava que el món era ple de màgia. Hi havia màgia per a tot arreu, al cel, a la terra, a l’aigua. Allà on miressis podies veure signes de la màgia.

Fades, gnoms, follets, nimfes, trolls, bruixes, bruixots, etc. tots aquests éssers eren fills de la màgia. Podies crear una història, un conte i veure com els seus personatges entraven i sortien de l’escrit, caminaven entre nosaltres.

Amb la màgia el món era més senzill. Gràcies a la màgia tot era més fàcil d’explicar i d’entendre. Quan alguna cosa no es comprenia era perquè la  màgia i intervenia.  La màgia era senzillesa i al mateix temps era la cosa més complicada del món.

Aquesta màgia era ben viva. Ella s’alimentava dels somnis i dels desitjos dels humans. Quan més somiaven, com més desitjaven, la màgia es feia més gran i forta.  I a mesura que la màgia era més gran, els somnis i els desitjos dels humans també creixien.

Aquesta relació entre la màgia i els humans era un ecosistema destinat a la seva extinció. A mesura que els humans aconseguien realitzar els seus somnis, a mesura que aconseguien construir els seus desitjos, van deixar de somiar i desitjar. Si ja tenien el que volien per què volien més? Els humans es van tornar mandrosos, amb poques idees, amb pocs desitjos.

Així doncs la màgia es va anar debilitant, es va afeblint i a poc a poc va anar desapareixent del món. A mesura que la màgia desapareixia del món, els fills de la màgia van anar desapareixent, els personatges dels contes, tornaven als contes per no sortir-ne mai més. Així a poc a poc el món va deixar de ser màgic.

Poques persones van ser conscients d’aquesta desgràcia i van voler salvar fos com fos la màgia. Van inventar un recipient per tal de tancar la poca màgia que hi havia al món. I, tot i que ho van fer amb tota la bona intenció, no eren grans coneixedors de la màgia, mai ningú s’havia posat a estudiar-la i ara ja era massa tard.

Van començar a recopilar tota la màgia que encara quedava al món i l’anaven posant dins del recipient, però si s’haguessin dedicat a estudiar-la, haurien sabut que no és bo acumular màgia, per aquest motiu la màgia era salvatge, era lliure. A mesura que anaven guardant tota la màgia, aquesta es va anar saturant, reescalfant, fins que en un moment donat va fer una explosió i va fugir d’aquell indret.

Des d’aquell dia la màgia es va espantar dels humans. Va tenir por que no l’agafessin i la controlessin i per tant es va amagar. Ella sabia que no acabaria desapareixent mai, ja que sempre hi hauria alguna persona amb algun somni o amb desitjos, però també va saber que hi hauria gent que la voldria controlar.

Així que des d’aleshores cal estar ben atent doncs la màgia pot estar en qualsevol lloc. En un dia assolellat després de la pluja, en una conversa, en un núvol amb alguna forma curiosa, en alguna persona, una mirada, un somriure o un petó també podria ser màgia.

Per tant a partir d’avui us recomano estar molt atents al vostre entorn, a les persones amb qui us trobeu, doncs podria ser que allà s’hi amagui la màgia.